Lectura 09.08.12

A Don Manuel Gálvez Ortega.
A lo largo de los años nos enfrentamos a grandes retos, a las adversidades, vivimos grandes alegrías y tremendas decepciones. Lo bueno y lo mejor que puede darte esta vida es tener una familia a la que aferrarte cuando algo no funciona, con la que poder disfrutar de los placeres y de los triunfos. Tenemos suerte de ti, que has sabido disfrutar de todo lo que te has ganada y has afrontado lo que venía de espaldas. Nos has enseñado a superar nuestros miedos, a reír de todo aquello que tenía o no remedio. También a ser fuertes, a querer por encima de todo. Nos has dado grandes lecciones, nos has regalado a la mejor persona de este mundo.

En tu gesto veo una vida llena, completa, repleta de sabiduría, amor y ternura. En esta vida hay gente que está de paso, pero tú has hecho todo lo que tenías en tus manos, has conseguido incluso más que eso. Y ahora es tu momento, el momento de descansa y dejar en nosotros todo lo que siempre serás.

No quiero despedirme de ti. Des de que nací te llevo conmigo y así será siempre. “Lo bueno nunca termina si hay algo que te lo recuerda”, y tu recuerdo permanecerá intacto en mi corazón, dentro de mi alma. Sé que podré aferrarme a tus manos cuando lo necesite, sé que cuidarás de mí como siempre lo has hecho. Sé que no me abandonas. Para mí no se acaba aquí, mara mi no te has ido, te mantendré vivo a base de los miles de recuerdos que hay forjados en nuestras memorias. Alguien como tú no desaparece así como así, las grandes personas permanecen si de verdad las quieres contigo. Y yo te quiero, nosotros te queremos. Y por eso te dejo ir para que descanses en paz y deseo con todas mis fuerzas que allá donde vayas te encuentres todo lo que te mereces, que disfrutes de tus mayores placeres para poder pasar el resto de tu vida feliz.

Quiero que te lleves tus herramientas para seguir haciendo apaños, que prepares un gran jardín que esté a rebosar de flores, que tengas un cortijo para poder estar con tus hermanos y para que algún día estemos todos juntos comiendo migas y oler a castañas tostadas a media mañana. Llévate tu chándal y tus bambas de ocasión para mantenerte en forma con la bici, pero ponle un sillín nuevo que sea más cómodo. No olvides el domino y sigue practicando las palabras que sabes en inglés.

Y ahora vuela, vuela a lo más alto y no dejes que nada te pare. Cuídanos y no olvides a quien te quiere y te ama. Seguirás latiendo con fuerza para siempre. Descansa avi, abuelo, papá, tito, hermano, marido… y no dejes de alumbrar nuestras vidas.

Y como tú bien dices, y cito textualmente: “Bicho malo nunca muere.”

Gracias.

08.08.12

Al qui em va donar la vida i se la treuria per mi...

D'això fa més d'un any, i encara recordo com em vas rebre aquell dia després de llegir-ho...

Filosofia "de vida"

Comença el dia.

Puc creure que el meu dia d'ahir s'haurà convertit en avui, i l'avui, exactament igual que ahir, serà el mateix que demà. I l'altre, i l'altre. Sabent això, un dia podria viure'l a la meva manera, sense que ningú tingués la llibertat de decidir sobre la meva pròpia llibertat, que es veu sobrepassada a cada punt i moment. Realment tenim aquest poder sobre nosaltres mateixos? Seria molt fàcil que es repetís un dia durant tots els de la nostra vida, més fàcil seria doncs, poder triar-lo, que ens diguessin: "Mira, viuràs cada dia de la resta igual que avui. La teva vida cedirà davant de com actuïs avui". Tothom s'espavilaria en treballar en allò que sempre ha desitjat, en viatjar, en canviar alguna decisió. També hi hauria qui cometria errors i se’n penediria cada dia, com un cercle. Puc sotmetre la meva vida a un patró, però vulgui o no, cada dia, per poc que sigui, es diferenciarà dels altres. Per un somriure o per una llàgrima, per una mirada o per un sospir. Puc creure en les utopies dels filòsofs, deixar-me portar per les seves paraules i creure-hi fervorosament, com qui creu en un Déu. Puc creure que una persona deixarà de ser egoista per tornar-se altruista, i que actuarà en benefici global. Puc pensar que si desenvolupem les nostres capacitats intel·lectuals ascendirem a un món on tot gira al voltant d’això, o que pel sol fet de filosofar o governar un país seré millor que el qui escombra els carrers.

PD. Espero que el dia d'ahir no torni a repetir-se avui i demà i passat també. Però tampoc espero viure cada dia un gran premi on l'Alonso ocupi el primer i el segon i el tercer lloc. Tampoc m'agradaria passar-me'l de festa, ni dormint fins tard. Tampoc discutint-me sobre la sele amb el meu pare, o discutint-me amb la meva mare sobre si fer això o allò, ni enfadant-me amb la meva germana. No me'l passaria amb els meus amics. No triaria res d'això. El que vull és que cada dia contribueixi una mica més a fer possible tot el que vull aconseguir. Sense grans fets ni grans decepcions. S'acceptaran els problemes i es rebran les bones notícies. Potser algun dia m'adonaré que un camí difícil tindrà molt mèrit, i que les hores i dies d'esforç i que els cops contra els murs d'1 metre d'ample, hauran valgut la pena. espero que estiguis sempre al meu costat per presenciar com em clavo les hòsties del segle i com intento aixecar-me, que em vegis somriure en complir una cosa que desitgi. Apa, que començo bé el dia jo també.. plorant com una madalena, tot i que ja tocava, que feia dies que no plorava. Espero que avui no sigui un d'aquells dies en que t'hagis de menjar el món, que si hagues de ser proporcional a l'esforç que has fet i que fas, et quedaries massa tip. Però això no significa que hagi de ser un dia de problemes ni molt menys. Que sigui un dia, com un altre, que vingui el que hagi de venir i a fer-ho el millor que poguem. Gràcies...